ARTICLE 7. LA PRODUCCIÓ D´AVIRAM I EL BENESTAR ANIMAL.

12 Agost 2010

En els darrers anys ha agafat forta empenta el moviment proteccionista dels animals el qual ha pressionat fortament als estaments socials i polítics per a que es reguli i es legisli tot allò en que estan implicats els animals i el seu benestar.

 El sector de l´aviram no ha quedat aliè al tema . És per això que s´han promulgat una serie de lleis a nivell de Comunitat Europea que posteriorment s´han traspossat a nivell nacional i autonòmic en que es regula la producció, el transport i el sacrifici d´animals de producció i aviram.

  Tots els grangers i productors d´aviram han d´estar en possesió d´un títol en benestar animal, al igual que els xòfers de vehicles que transporten bestiar. I alhora han de cumplir una serie de normes que vetllin pel benestar dels animals.

 Tota la normativa al respecte queda reflactida bàsicament en les següents lleis:

 -BOE. LEY 32/2007 de 7 noviembre, para el cuidado de los animales, en su explotación, transporte, experimentación y sacrificio.

 -BOE. REAL DECRETO  348/2000 de 10 marzo relativo a la protección de los animales en las explotaciones ganaderas.

 -BOE. REAL DECRETO 3/2002 de 11 enero sobre normas mínimas de protección de las gallinas ponedoras.

 -BOE. REAL DECRETO 692/2010 sobre normas mínimas de protección de los pollos destinados a la producción de carne.

 -BOE . REGLAMENTO 1/2005 de 22 diciembre de2004 sobre protección de los animales durante el transporte.

 -BOE. REAL DECRETO 751/2006 de 16 junio sobre autorización i registro de transportistas y medios de transporte de animales vivos.

 -BOE. REAL DECRETO 54/1995 de 20  enero sobre estabulación y sacrificio.

 -REGLAMENTO (CE) nº 1099/2009 de 24 septiembre relativo a la protección de los animales en el momento de la matanza o sacrificio.

Anuncis

12 Agost 2010

Per motius tècnics hem estat tres mesos sense publicar cap article però novament reprenem la publicació.


ARTICLE 6. MALALTIES DE L´AVIRAM

12 Abril 2010

A grans trets farem una clasificació de les malalties que afecten a l´aviram, principalment pollastres i gallines, i tambè galls d´indi.

 Les malalties poden tenir diferent origen:

-de maneig

-genétic

-nutricional

-bacterià

-víric

-parasitari

-fúngic

 De malaties n´hi han moltes, però anomenarem les més freqüents :

 -Salmonelosis

-Campylobacteriosis

-Pasteurelosis o cólera aviar

-Micoplasmosis i CRD

-Coriza

-Colibacilosis

-Síndrom de caps inflats

-Enteritis necrótica

-Estafilococia i estreptococia

-Malaltia de Marek

-Leucosis

-Newcastle

-Bronquitis infecciosa

-Laringotraqueitis

-Influenza aviar

-Gumboro

-Encefalomielitis

-Síndrom de caiguda de posta

-Verola aviar

-Anemia infecciosa

-Reovirosis

-Coccidiosis

-Histomoniasis

-Ascaridiosis

-Àcar roig

-Aspergilosis

-Malaties metabóliques

-Malalties per tóxics

-Ascitis

-Asfixia

-cop de calor

-contusions i ferides

-picatge i canibalisme

-prolapse d´oviducte

-posta intrabdominal

-Síndrom de mort sobtada

 En propers articles parlarem més detingudament d´alguna d´aquestes malalties.


ARTICLE 5. FEINES QUE ES REALITZEN A LES GRANGES D´AVIRAM (pollastres i gallines).

4 Març 2010

La cria d´aviram (pollastres i gallines) comporta una sèrie de feines asociades com són l´alimentació dels animals i la llimpiesa de les instal.lacions. Però a més a més d´aquestes feines hi ha unes altres que poden variar en funció del tipus de cria i producció. Així a grans trets tenim les següents feines :

 Cria de pollastres broilers:

-Retirada de la gallinassa del lot anterior i llimpiesa i desinfecció de les granges previa a l´allotjament dels animals.

-Introducció de jaç pels animals. (viruta, serrín, cascarilla d´arròs, palla, o altres tipus de jaç)

-Aprovissionament de pinso, i combustible per a la calefacció.

-Descàrrega dels pollets d´un dia arribats amb camió desde la incubadora per tal d´allotjar-los a la granja.

-Suministre diari de pinso i aigua als pollastres.

-Retirada diària de les baixes(pollastres morts).

-Vacunacions a  l´aigua per tal de protegir els animals enfront diferentes malalties.

-Un cop finalitzat el cicle productiu dels pollastres (de 40 a 60 dies en funció del pes a sacrifici) , càrrega dels pollastres als camions per part de l´equip de carregadors per tal de portar-los a l´escorxador.

 Recria de polletes ponedores:

-Retirada de la gallinassa i llimpiesa i desinfecció de les granges i gàbies previa a l´allotjament dels animals.

-(No es fica jaç, ja que s´allotjen normalment en gàbies en bateria)

-Aprovissionament de pinso, i combustible per a la calefacció.

-Descàrrega de les polletes d´un dia arribades amb camió des de la incubadora per tal d´allotjar-les a les gàbies.

-Suministre diari de pinso i aigua a les polletes ponedores

-Retirada diària de les baixes(polletes mortes).

-Durant el cicle de criança es realitzen diferents tipus de vacunacions a l´aigua i punxades per tal de protegir als animals enfront de diferentes malalties.

-Un cop finalitzat el cicle de criança (17 setmanes aprox.) , càrrega de les polletes futures gallines ponedores als camions per part de l´equip de carregadors per tal  de portar-les a la granja de posta.

 Producció de gallines ponedores:

-Retirada de la gallinassa i llimpiesa i desinfecció de les granges i gàbies previa a l´allotjament dels animals.

-(No es fica jaç, ja que s´allotjen normalment en gàbies en bateria)

-Aprovissionament de pinso, i combustible per a la calefacció.

-Descàrrega de les gallines  arribades amb camió des de la granja de recria per tal d´allotjar-les a les gàbies.

-Suministre diari de pinso i aigua a les gallines.

-Recollida i clasificació diaria dels ous postos.

-Retirada diària de les baixes(polletes mortes).

-Un cop finalitzat el cicle productiu de les gallines (un any o més) , càrrega de les gallines als camions per part de l´equip de carregadors per tal de portar-les a l´escorxador.


ARTICLE 4. LA CARN DE POLLASTRE.

3 febrer 2010

   La carn de pollastre té un important paper a la dieta.Es un aliment amb alta densitat de nutrients i baixa densitat energética.

Els principals components de la carn de pollastre són aigua (70-75%), proteina (20-22%), i greix (3- 10%), les proporcions de les quals poden variar en funció de la part anatómica del cos del pollastre que analitzem. Tambè poseeix quantitats considerables de minerals i vitamines.

   La carn de pollastre és una bona font de proteines tant desde el punt de vista quantitatiu com qualitatiu.

    La major part de greix  es troba a la pell.

   Una porció de 100 gr de pechuga de pollastre sense pell conté aprox.110 Kcal. i 23 gr de proteina, amb la qual cosa una persona pot satisfer el 46% de les seves necesitats diaries d´aquest nutrient.

  La carn de pollastre arriba a la taula del consumidor amb tota una serie de garanties sanitaries, després de passar nombrosos controls estrictes en tot el seu procés de producció, englobant l´alimentació, el maneig, transport dels animals i faenatge de la carn.

  Metges i nutricionistes recomanen la carn de pollastre en dietes especials per a ancians, malalts, i població en general.

  La carn de pollastre és barata i alhora sana.

  El pollastre és un dels animals més eficaços en transformar matèria vegetal en matèria animal. Tot el pinso que menja es transforma majoritariament en carn. Es realment una màquina que transforma proteina vegetal en proteina animal.

  A part del pollastre hi altres carns d´aus que tot i ser menys conegudes no deixen de ser interessants, com ara la carn de gall d´indi, la qual cada dia va agafant més protagonisme en les prestatgeries dels supermercats.


ARTICLE 3.ELS OUS DE GALLINA: CURIOSITATS

3 gener 2010

Els ous són una importantissima font de nutrients.Es un aliment molt important ja desde l´antigüitat i el seu consum està estès per tot el mòn actualment.

Una gallina produeix un ou cada 24-26 hores.L´ou és un óvul d´una gallina que al llarg del recorregut per l´aparell reproductor de la gallina, desde l´ovari fins que és expulsat per la cloaca de la gallina, es va recobrint amb la clara i la closca fins obtenir un ou tal com nosaltres coneixem.

 El pes mig d´un ou està entorn als 60 gr, dels quals aproximadament el 60% és clara, el 30% és rovell i el 10% restant és closca i membranes.

 La closca està composta majoritariament per calci. La clara o albumen està composta basicament per aigua (88%) i proteines (12%). El rovell o viteli conté vitamines, lípids i minerals.

 Al obrir un ou podem saber si és més o menys fresc mirant com de gran és la càmara d´aire que hi ha en un dels extrems de l´ou. Com més gran és la càmara d´aire, menys fresc és l´ou. Tambè ens podem fixar en el rovell i la clara. Com més fresc és l´ou la clara és més densa i fa que el rovell suri damunt d´ella, i el rovell quedi centrat al mig de la clara.

Un cop l´ou està bullit tambè podem saber si és fresc o no pel tamany de la càmara d´aire que queda entre la clara i la closca. Com més petita és la càmara més fresc és l´ou.

 Els ous frescos destinats a consum humà es classifiquen en funció del pes en 4 categories :

  XL: super grans: de 73gr o més.

  L: grans: de 63 gr a 73 gr.

  M: mitjans: de 53 a 63 gr.

  S: petits: menys de 53 gr.

 Per llei tots els ous que es venen als supermercats tenen que anar clasificats, marcats i envasats.

  Un ou fresc ha de vendres al consumidor en els 21 dies posteriors a la posta, encara que es pot consumir fins la data de consum preferent indicada al embalatge, que és 28 dies desde el dia de la posta.

 L´ou va marcat amb tinta alimentaria amb un codi de números i lletres que corresponen a : primer dígit:forma de cria de les gallines; dues lletres següents: Estat membre de producció; resta de dígits: granja de producció; i tambè data de posta de l´ou.

 En pròxims articles anirem profundisant i concretant més en determinats temes.


ARTICLE 2.AVICULTURA: AUS DE PRODUCCIÓ INDUSTRIAL.

3 Desembre 2009

  Quan parlem d´aus de producció ens estem referint bàsicament a aus destinades a la producció industrial per a l´obtenció de productes per a consum humà com són la carn i els ous.

 Les aus més utilitzades per a producció són els pollastres i les gallines ,seguides dels galls d´indi (pavos), i en menor grau pintades, ànecs, guatlles, perdius, faisans, i  altres.

  Els pollastres (o broilers) es crien en granjes al terra sobre un jaç de encenalls o palla normalment. S´els alimenta amb pinsos equilibrats que els hi aporten tots els nutrients, minerals i vitamines per a un creixement òptim. Un cop arriben al pes desitjat es sacrifiquen a l´escorxador per aprofitar la seva carn.

  Les gallines ponedores es crien normalment en gàbies anomenades tambè bateries, perquè es troben aquestes gàbies alineades les unes amb les altres forman fileres o bateries de gàbies i que alhora poden tambè estar disposades unes sobre les altres forman pisos, tot això per tal d´optimitzar l´espai dins la granja. Aquestes gallines tambè són alimentades amb pinsos equilibrats per tal de garantir un bon estat de les aus i una bona producció d´ous que es destinarà al consum humà. Un cop arriben les gallinEs a la fi de la seva vida productiva tambè s´envien a escorxador per tal de ser sacrificades i aprofitar la seva carn. Tambè hi ha una minoria de gallines que es crien en terra en lo que s´anomenen sistemas de producció al terra o camperes.

  Els galls d´indi es crien de forma similar als broilers.

  Tota la resta de sistemes productius com guatlles, perdius, etc. es solen anomenar sistemes alternatius. I són sistemas productius més minoritaris, encara que no carens d´interès.

  Durant tot el procès productiu de les aus hi ha una serie de professionals que vetllen pel seu benestar, per a la seva salut, per la seva alimentació i per a que tot el procès es ralitzi baix les més estrictes normes de legalitat i seguretat alimentària i s´obtinguin els millors resultats. Estan implicats cuidadors i grangers, equips veterinaris, equips de personal de vacunació, de càrrega i descàrrega d´aus, transportistes de pinso i aus, personal d´escorxadors , de sales de classificació d´ous, etc.

  Com veieu la cosa no és tant simple com sembla. Tal com aneu coneixent tot l´entramat d´aquests sistemes productius es pot un adonar de que tot està dissenyat, estudiat i controlat. I que el procès és més complexe del que sembla a simple vista.

  Avui en dia el sector de l´avicultura és el sector dins de la ramaderia que està més tecnificat i industrialitzat, seguit per darrera pel sector porcí.

  Ens pròxims articles anirem descobrint part de tot aquest entramat desconegut per una gran majoria de gent i que pot despertar la curiositat de més d´un. Alhora que podem donar a conèixer la feina d´una serie de persones que es dediquen a aquest fascinant mòn que és l´avicultura i que de vegades no és dignificat tal com es mereix.